El nostre ajuntament, que es diu a si mateix d’esquerres, té una doble vara de mesurar per als poderosos i per a la gent del carrer. Atrevir-se a limitar la mobilitat dels veïns de Can Vidalet és fàcil; fins ara els ha sortit gratis. Veurem fins quan. Però atrevir-se amb grans corporacions com Lidl ja costa més, oi? 

I és que aviat farà un any que es va obrir el nou supermercat al barri. Com que de moment no té escomesa de llum, funciona amb dos generadors que consumeixen 200 litres diaris de gasoil. Estimem que, amb la broma, des de la inauguració fins avui ja han emès a l’atmosfera 150 tones de CO2. Per no parlar de la contaminació acústica, que els veïns del mercat pateixen resignadament, ni de la resta de contaminants com el diòxid de sofre, els òxids de nitrogen, etc. Per entendre’ns, és l’equivalent a tenir 3 cotxes de benzina circulant pel barri a 100 km/h tot el dia, les 24 hores. Una burrada.

Què passa, que els motors dels veïns contaminen i els de Lidl no?

El 1980, l'activista ecologista Jay Westerveld va encunyar per primer cop la paraula greenwashing. El concepte, cosí-germà de la hipocresia, és l'acció d'usar el màrqueting per promoure la percepció que es fan polítiques respectuoses amb el medi ambient, quan en realitat es funciona de manera oposada. Doncs això.

Des del 2020 el barri està inclòs dins l’anomenada Zona de Baixes Emissions (ZBE). Nosaltres vam ser-ne crítics des del primer dia perquè, malgrat és evident que calen mesures contra la contaminació, aquesta concreta -i sobretot la manera com es va executar- és discriminatòria, ja que només afecta el barri de Can Vidalet, que precisament és el barri d’Esplugues amb la renda per càpita més baixa.

Fa pocs dies vam saber, a més, que el TSJC ens ve a donar la raó, anul·la la ZBE i ho justifica perquè la limitació no incloïa cap estudi de les conseqüències econòmiques i perquè té un efecte discriminatori sobre les famílies amb menys recursos. És el que sempre hem dit. Menys emissions sí, però sense deixar ningú enrere.