La columna de El Pont

La llum més progressista de la història

La llum més progressista de la història
La llum més progressista de la història

Doncs sí, és indignant. En l’època del govern més progressista de la història, Espanya té també el rebut de la llum més car de la història. Oficialment ja, l’electricitat més cara d’Europa. És com una calamitat que hem de suportar. Tant és que governin els uns com els altres, com els de més enllà. Nosaltres, com sempre, a pagar i a callar. 

Pobresa i vulnerabilitat energètiques? Crisi mundial per la Covid-19? Desnonaments cada setmana? Cues al banc dels aliments? I ca! A Espanya, lliguem els gossos amb llonganisses i per això el govern PSOE-Podemos ens propicia una nova pujada encoberta de la llum, ara amb l’excusa de la discriminació horària, de fins a un 44 %. 

Però encara ens queda més la cara de tonto quan, com fent veure que rectifiquen, va i n’abaixen l’IVA! Abaixar l’IVA, senyors, vol dir rebaixar els pressupostos públics; vol dir menys escoles, menys hospitals, menys serveis socials i menys inversions. En canvi, la part que no toquen de la factura és la part que se’n va directament als beneficis de les empreses energètiques, les quals tenen asseguts als consells d’administració tres presidents d'Espanya i més de vint ministres, tots del PP i del Partit Socialista, que al seu torn reben compensacions milionàries d'aquestes mateixes companyies que els seus governs havien privatitzat i regulat. Poques empreses, molt poderoses, que monopolitzen el mercat i que, per tant, decideixen a quin preu es venen a si mateixes l’electricitat, en subhastes opaques.

Segons El Economista, un "consejero externo independiente" té un salari de 240.000 € anuals a Endesa, 374.000 € a Iberdrola, 178.000€ a REE i de 225.000 € a Naturgy. Felipe Gonzalez mateix va arribar a cobrar prop de 500.000 € de Gas Natural (avui Naturgy). O com els fitxatges de Pepe Blanco i José Montilla a Enegás, amb uns salaris estimats de 160.000€ anuals. Recordem que Montilla, a més, com a expresident no ha renunciat a despatx, cotxe oficial, personal administratiu i escorta que li paguem entre tots el catalans.

Que si ens queda cara de tonto? Sí, efectivament, cornuts i pagar el beure. Potser no és robar tècnicament, però s’hi assembla molt.