Ara fa un any ja estàvem tancats a casa. Pocs dies abans encara no ens ho volíem creure perquè hi havia qui ens anava repetint allò que seria com una grip, però una mica més forta. Jo sóc dels qui m’ho vaig creure i intentava tranquil·litzar tothom amb aquesta cançoneta. Però tot d’una, va canviar tot. Primer vam pensar que serien 15 dies; després ja vam veure que aniria per més llarg. I encara avui no sabem quan acabarà tot plegat.

Teníem por, miràvem per la finestra, aplaudíem a les 8 del vespre, vam familiaritzar-nos amb les videoconferències, en vam ensenyar als més grans… I vèiem per televisió com la pandèmia es propagava ràpidament per tot el món, mentre els carrers es buidaven i regnava el silenci a les ciutats. I, cadascú des de casa seva, vam haver d’inventar noves il·lusions, limitades i virtuals, potser més humils, potser més immediates… 

Ara, quan mirem enrere, sembla que no pugui ser que hagi passat un any sencer. Tan ràpid i tan lent!... Qui ens ho hauria dit mai, que un dia trobaríem a faltar tant les abraçades? 

Molts veïns, amics i familiars ho han passat malament. Alguns ens han deixat durant aquest any. Molts d’altres s’han quedat sense feina o viuen encara en la precarietat. Des d’aquí un pensament per a tota la gent que ja no hi és. I a tothom qui està patint m’agradaria enviar també un missatge d’ànim.

Però permeteu-me que tingui avui que fa un any, a més, una mirada positiva sobre tot el que hem passat junts. Perquè hem descobert que hi ha una altra manera de viure. I que hi ha amistats i vincles que la distància no pot separar. Ens hem conegut millor a nosaltres mateixos i vull creure que ens hem fet més forts, més conscients, més resilients. Vull creure que sortirem de la pandèmia millors persones. 

Ànims a tothom! Un dia no gaire llunyà ens podrem tornar a abraçar, i ens trobarem sense restriccions. Quan es pugui, farem totes les festes que ens hem promès durant aquest any. Mentrestant, cuidem-nos molt, estimem-nos! Vivim amb responsabilitat i posem-hi una mica més de paciència, que ja falta poc!