La columna de El Pont

Carta a l'Adri

Foto: Pau Riba Queijas @pribaqnet
Foto: Pau Riba Queijas @pribaqnet

Adri, 

No ens coneixem. Bé, segurament tots dos sabem qui som, encara que, de fet, no hem coincidit mai. Va ser el teu oncle qui primer em va parlar de tu quan te’n vas anar. Després l’hem plorat junts en la distància. Quanta absurditat i injustícia! Era primavera, però no vèiem cap florida enlloc. Van jugar molt brut. Molt. Ho havíem vist abans i sabíem que n’eren capaços, però contra tu era tan exagerat que tothom va quedar-se incrèdul davant l’evidència. La lògica repressiva sempre acaba sorprenent-nos. Ja ho hauríem d’haver après. 

Vas fer molt bé de marxar a Bèlgica. Vas ser valent. Hi vas patir, i sé que et va costar. Sé que la gent que t’estima està orgullosa de tu. I m’alegro que tinguis gent tan ferma al teu voltant. La teva lluita no ha estat gens en va. És evidentíssim que si no haguessis marxat, la Tamara i tu estaríeu tancats en una cel·la de presó, com tants d’altres, com tantes vegades ho hem vist des que tenim consciència política. 

Però avui sou lliures. Gràcies a la teva força i al teu valor s’ha pogut demostrar que ni tu ni ella sou terroristes. Nosaltres ja ho sabíem, que no ho sou. Però la repressió s’alimenta de la set de venjança i la irracionalitat. I van mentir. I us van acusar injustament. I et van perseguir durant dies i dies. I a Esplugues, el Govern Díaz no va tenir la més mínima mostra de solidaritat ni cap a tu ni cap a la teva família. Son uns hipòcrites. No dubtis que sabien perfectament que eres innocent i van preferir mirar cap a un altre costat.

I ara? Ara tampoc, malgrat ja has quedat net de tota acusació. Qualsevol alcalde o alcaldessa, en una situació així, expressaria solidaritat cap a algú que ha estat perseguit injustament per delictes que no ha comès. Tenien l’oporturtunitat de rectificar, que mai és tard, però han preferit seguir callant. Espero que els remordiments els persegueixin sempre.

Benvingut a casa, Adri. Ets molt jove i tens els millors anys al teu davant. Amunt i crits que la vida s’ha de beure a glops!

Oriol Torras