La columna de El Pont

Salvem el Barco

L'edifici del Barco d'Esplugues amb la Baronda i el Parc dels Torrents al fons.
L'edifici del Barco d'Esplugues amb la Baronda i el Parc dels Torrents al fons.

Probablement tothom té una idea clara de l’edifici del Barco, que sobresurt al costat del Pont d’Esplugues, a la llera del barranc, davant del Salt del Pi. I si us dic que l’Ajuntament està invertint 3,6 milions d’euros en diferents anualitats per expropiar-lo i enderrocar-lo, potser pensareu que ja era hora, que és com una mena de baluerna mig destartalada, que fa lleig. 

Però, i si us digués que no és ben bé així? I si us digués que enderrocant-lo podríem estar perdent una peça clau del nostre passat històric i patrimonial?

Doncs sí. Resulta que, a part del valor arquitectònic que té (d'influència centreeuropea dels anys 1920 i inspirat en part en la Casa Bloc de Barcelona, de 1936), l’edifici del Barco ens explica, de fet, el passat ceràmic d’Esplugues, la transformació i la modernització de la indústria ceràmica, les primeres migracions que ens van fer créixer, el pas de poble a ciutat i la transformació d’una trama urbana de postguerra, prèvia al porciolisme, que va fer possible els actuals barris d’Esplugues, dominant els antics i eterns barrancs. 

El relat que ens aporta el Barco ens singularitza i ens ajuda a entendre qui som. Perquè va ser el primer edifici de pisos que es va construir a Esplugues, el 1949. Molta de la gent que hi va viure estava vinculada a la veïna fàbrica de la Baronda, que també va estar a punt d’anar a terra i que actualment és la joia de la corona del patrimoni municipal. I es dona la casualitat que, precisament, la il·lustre Angelina Alós, símbol del passat ceràmic d’Esplugues, hi vivia juntament amb els artesans ceramistes que van venir d’Onda (Plana Baixa), i hi tenia el taller i el forn. 

Tot això importa ben poc al govern de Pilar Díaz, que ja ha decidit enderrocar-lo. La decisió està presa. Els fa nosa i no hi donen cap valor. És el mateix govern que té refugis de la guerra civil plens d’escombraries, que abandona les Caves Marguery, que enderroca masies de les quals no sap ni el nom i que té encallada l’elaboració d’un catàleg de patrimoni des de fa 15 anys… Quan un govern no s’estima el patrimoni, passen aquestes coses. 

Però aquesta vegada encara hi som a temps; el Barco encara hi és. Ens organitzem per salvar-lo? Pensem junts què en fem?