La columna de El Pont

Coherència vs. eficàcia

Perspectiva d'Esplugues de Llobregat
Perspectiva d'Esplugues de Llobregat

Vivim entre dues agressions. Per una banda, tenim un virus que està agredint la salut de les nostres famílies, amics i veïns. I això ens fa mal. Per l’altra, la necessària gestió de l’epidèmia ens roba drets, ens aïlla, ens atemoreix… i impedeix que molta gent es guanyi la vida. I això costa d’empassar. 

Estem patint. I, com en tots els patiments, hem d’anar-ne assumint les fases: negació, ira, avaluació, depressió i acceptació, amb la dificultat afegida que, en aquesta ocasió, tenim dèficits importants d’informació. Des de les institucions potser no estem explicant prou bé en què consisteix la gestió d’una epidèmia. I això també està sent un cop dur per a la nostra societat, orgullosa i autosuficient, que fins ara només havia vist crisis sanitàries per televisió i en llibres d’història. 

Tendim a buscar coherència en unes mesures que no en tenen gaire, i a pensar que les decisions les prenen arbitràriament la consellera o el ministre de torn, segons com es llevin aquell dia. Però l’epidemiologia es basa en l’estadística, l’assaig-error i la salut comunitària, i aquesta perspectiva entra sovint en aparents contradiccions. Això no vol dir que no sigui encertada. Ens fascinen els relats coherents, però la gestió d’una epidèmia no té perquè ser-ho. Ha de ser eficaç, preventiva i reactiva. I segur que tampoc s’explica prou que hi ha equips d’especialistes que fa mesos que treballen per preservar el difícil equilibri entre salvar vides i salvar l'economia. 

I sí, hi està havent errors. S’equivoca la Generalitat, s’equivoca el govern de l’Estat, la Unió Europea i l’OMS, i ens equivoquem també els ajuntaments. Cal molta capacitat per entendre la complexitat del repte al qual ens enfrontem, i lleialtat col·lectiva per no permetre que la tendència que tots tenim de buscar culpables contamini el discurs públic, i ens serveixi d’excusa per no responsabilitzar-nos de la solució. No estalviem esforços per arribar al final del túnel i, potser, en sortirem millors com a persones i com a societat.