La columna de El Pont

Demos + Kratos

Cua de ciutadans esperant per votar a l'Avenç (carrer Àngel Guimerà d'Esplugues, l'1 d'octubre de 2017).
Cua de ciutadans esperant per votar a l'Avenç (carrer Àngel Guimerà d'Esplugues, l'1 d'octubre de 2017).

En el moment que us arriba aquesta revista a les mans es compleixen 3 anys que a Esplugues vam celebrar, com a la resta del país, el primer referèndum sobre la independència de Catalunya. Aquells dies, malgrat la percepció que se’n té, els qui teníem responsabilitats polítiques a la ciutat parlàvem molt, sobretot en tertúlies informals. 

Una d’aquestes converses la vaig tenir amb una ínclita personalitat del socialisme espluguí, a peu dret al carrer. En el transcurs de la conversa -recordo, informal-, aquesta persona em va acceptar sense problemes que això un dia acabarà amb un referèndum plenament legitimat per les dues parts (i que probablement aquell dia votarà que sí). Però també em deia que els independentistes no podem pretendre segregar Catalunya d’Espanya amb només la meitat + 1 del sufragi. Jo li vaig respondre, és clar, que el que no és possible és que els unionistes pretenguin retenir Catalunya dins d’Espanya amb menys de la meitat del sufragi. Però per sorpresa meva em va dir que sí, que ells no necessiten majoria, “perquè això és diferent, perquè això ja és així”. I punt. I així, benvolguts amics, és com vaig aprendre -innocent de mi- la peculiar manera com entén la democràcia la gent que governa Esplugues. 

En democràcia, la força recau en el poble, que és d'on emanen les lleis; anteposar la llei a la voluntat popular és contrari a la naturalesa democràtica. Per ells, però, la majoria no és necessària si no els dona la raó, i la llei s’anteposa a la voluntat popular. I això explicaria, potser, les declaracions de l’alcaldessa Díaz del passat 10 de setembre al diari Berria, segons les quals, deia, “és evident que tenim una societat dividida” i aposta pel diàleg, “però dins de les regles del joc”. Però dic jo que si les regles del joc son aquestes, anem arreglats!

No és cert: no estem dividits; discrepem, això sí. Hi ha moltes maneres de solucionar les discrepàncies. Però com segur que no es solucionen és imposant la voluntat dels qui no tenen majoria per sobre dels qui sí que la tenim.