Articles d'opinió a LlobregatDigital.com

Els sous dels polítics: la bronca cíclica

Durant els últims dos mesos hem vist com es constituïen tots els ajuntaments de la nostra comarca. És un procés democràctic i institucional cíclic, que es repeteix cada quatre anys, just després de les eleccions municipals. I immediatament després de la constitució, ve el ple de cartipàs durant el qual els nous electes de cada poble i vila decideixen tota una sèrie de qüestions sobre el funcionament del consistori, entre les quals hi ha les retribucions a alcaldes i regidors. I, com és costum també, un cop han pres aquesta decisió, arriben llavors les crítiques d’uns i altres a causa d’aquestes retribucions. És una bronca cíclica tan inevitable com la campanya de la declaració de renda o com els anuncis de torrons per Nadal. Uns creuen que cobren massa, altres diuen que se l’haurien d’abaixar, altres es queixen que haurien de cobrar més, tothom s’enfada, i tot plegat es converteix sempre en un espectacle de retrets i acusacions que embruteix fins i tot a qui no hi participa. Però, de debò que és inevitable que cada quatre anys tornem a passar per aquí?


D’una banda, sembla bastant acceptat i consensuat socialment que les retribucions hi han de ser. Són pocs els qui consideren que els polítics haurien de fer la seva tasca gratis. Entre tots hem decidit que uns quants de nosaltres es dediquin a gestionar la política del nostre ajuntament, això comporta una dedicació, i sembla just que es percebi algun tipus de compensació econòmica a canvi. Fins aquí, pau. Ara bé, quin és un sou just per un alcalde? Quant hauria de cobrar un regidor a l’oposició? I aquí és on comencen les batusses.


El problema, però, és que el sistema pel qual es prenen aquestes decisions és injust i pervers des del seu inici, perquè els polítics locals són els únics assalariats del món que estan obligats per llei a posar-se un sou a ells mateixos i a establir-ne la quantitat. I això, ja es veu, és un niu de raons i embolics, perquè cadascú té una opinió diferent i és molt difícil posar-se d’acord. Posar-se el sou a si mateix és una responsabilitat en la qual molt poca gent es sentiria còmode, si hi pensem. Us imagineu que la vostra empresa o el vostre cap us deixés triar el sou que cobreu? Què faríeu?


Sembla evident que el problema és aquest. La decisió no hauria de recaure en els mateixos receptors de la retribució, sinó que hauria de ser la societat sencera qui afrontés aquest debat i ho decidís conjuntament i amb efectes universals. Fins que no hi hagi un acord (en forma de pacte polític o en forma de llei, tant és), cada quatre anys seguirem tenint la bronca cíclica. Altrament, seria ja un debat tancat des de fa anys. Els polítics cobrarien el que toqués, i no se’n parlaria més.


I ara que s’acosta un moment 0 per Catalunya, podria ser un inmillorable moment per solucionar també aquest tema. Ens hi posem?