Neus Oró glossa la figura de l'Oriol

Discurs pronunciat per Neus Oró a l’acte de presentació del candidat Oriol Torras, que va tenir lloc el dissabte 23 de març de 2019 als jardins de Can Tinturé d’Esplugues

D'esquerra a dreta: Herminia Villena, Marta Alarcón, Oriol Torras, Mirella Cortès, Neus Oró, Josep M. Porta i Isabel Almató.
D'esquerra a dreta: Herminia Villena, Marta Alarcón, Oriol Torras, Mirella Cortès, Neus Oró, Josep M. Porta i Isabel Almató.

L’1 d’Octubre ens vam descobrir i reconèixer comunitat, ciutadans, veïns, poble. Van aflorar lligams adormits, vam recuperar les xarxes humanes tant necessàries avui en dia.

Formar part d’una llista electoral implica acollir somnis comuns, derivats d’uns sentiments atàvics, transmetre’ls i expressar-los.

Hem constatat que a “certes” estructures públiques i polítiques no els agrada gaire que es surti d’un guió escrit fa dècades. Són renuents a cap canvi ni a acceptar “l’altre” i, sobretot, que hi pugui haver ciutadans que somien un idea. S’ha de rebutjar per considerar-ho perverso y maligno. Aquests idealistes fan marea i pensen i actuen de manera autònoma com si fos una sola (ara no penso en muralles; penso en espones de pedra seca) penso en protestes agafats de la mà, en cants, alguns en català, formant grups transversals: vells i joves, homes i dones, amb llengües i creences diferenciades, en múltiples accents, units per un mateix sentiment de Justícia, Igualtat i Respecte a tot i a tots (armes de destrucció massiva!!! ara podem afegir també: Fairy, mirades, obstinació...).

Als partits polítics correspon abanderar aquest moviment i fer-ho possible. Donat que l’eina ideal ha de ser l’expressió oral, una bona preparació oratòria és desitjable i esperada; d’aquí vindrà un bona dicció i una encertada verbalització de les idees. La formació humanística preferible sobre la tècnica.

M’he fet un esquema per poder trobar els paisatges que formen i conformen caràcters tot tenint en compte el “factor humà”.

He assistit durant anys als plens de l’Ajuntament d’Esplugues, a vegades tota sola com a ciutadana. Hi ha hagut regidors que s’han adormit, altres que estan enganxats al mòbil. Hi ha hagut regidors a qui mai hem sentit la seva veu.

El Saló de Plens té un sostre magnífic. La decoració no és gaire amable ni còmode; el sistema de so molt molt millorable, afecta sobretot a la ciutadania, la temperatura és molt més millorable (cap rastre d’ecologisme).

 

Por la mañana rocío,

al mediodía calor,

por la tarde los mosquitos,

no puedo ser orador”.

 

Aquest és l’escenari on prenc contacte amb l’Oriol com a persona oficialment política. Faig. Tinc present la frase “por sus hechos los conoceréis". Com el veig?

Té una veu forta, poderosa. No té llenguatge bel·licista. Parla amb poques crosses. Està atent. Aprèn ràpid. No és prepotent, més aviat tímid amb una passió continguda. Sense supèrbia. Té capacitats i és receptiu. Amb una fina ironia que fa evident la seva intel·ligència (Chesterton?). Treballador, rigorós, discret, sintètic, no agressiu, culte i educat (Trudeau sènior). Defuig l’escarni i la venjança. Amb traces del cristianisme. Reflexiu (podràs), contemplatiu, pensatiu. Escolta i entén el que li diem la ciutadania. Amb tenines velles i noves. No és punyent quan replica. Aguanta bé quan se l’increpa airadament. No menysté cap persona ni entitat. No demostra por. Les mocions, (em consta) preparades amb un grup, són treballades i rigoroses, les llegeix per no deixar-se cap punt ni cap coma (per ser fidel al consens del grup). Transpira que entre ètica i estètica sempre guanyarà l’ètica. No contemplo que pugui utilitzar els seus privilegis ni la “res pública” per al benefici propi.

Amb l’Oriol tinc en comú l’”estar República”, això que ens van transmetre (també) Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i tots els que estan encausats o autoexiliats. I el respecte a tot el que fa possible la terra com a lliçó de vida.

Si ja ho tenim clar, ja ho sabem. Si no, busquem, comparem i decidim.

 

Fem camí.

Que la ciutadania i l’ordre públic ho faci possible.