La columna de El Pont

L'indemà de les eleccions

L'indemà de les eleccions
L'indemà de les eleccions

Diumenge passat hi va haver eleccions a Espanya. M’agradaria fer-ne una anàlisi acurada, però servidora va haver d’escriure aquest article el passat 30 d’octubre. Vostès, que estan llegint aquestes línies, en saben ja el resultat; però jo, en el moment d’escriure-les, encara no. Amb tot, hi ha algunes hipòtesis que sí que puc aventurar. 

Ço és, avui, Espanya continua sent un arrogant regne europeu que no ens permet decidir si hi volem pertànyer o no; un reialme hereditari que té engabiada la dissidència política; una autarquia jurídica amb la qualitat democràtica sota sospita creixent, sobretot pirineus enllà; un país que es pretén democràtic però trufat d’autoritarisme, repressió i restriccions contra tot propòsit que consideri que posa en perill la seva sacrosanta unitat. O no?

A dia d’avui (per mi, repeteixo, 30 d’octubre), el candidat més probable continua semblant Pedro Sánchez, l’exhumador. Però també és cert que cada vegada davalla més en els pronòstics. Ara mateix, no m’atreviria a predir qui serà el proper president d’Espanya. Vagi a saber! Potser vostès, pocs dies després de les eleccions, encara tampoc ho saben. Però de debò, com diu ara el jovent, me la suda. Perquè en totes aquestes qüestions, en les qüestions fonamentals, tot president d’Espanya des que Espanya té presidents ha procedit de la mateixa cretina manera amb Catalunya. 

Sigui qui sigui el nou president, continuarà tenint sobre la taula uns quants milions de ciutadans que volem fundar una nova República i reclamem una sortida democràtica a aquesta voluntat. Guanyem eleccions i ho demanem d’una manera pacífica, ordenada i constant d’ençà un parell de lustres. I mereixem una resposta política d’una vegada per totes. L’indemà de les eleccions, aquests ciutadans no hem desaparegut. I, per tant, sigui qui sigui el nou president, si Espanya pretén continuar amb la finta de ser una democràcia, haurà de seure i parlar. Això espera tothora mig món del president d’Espanya: que segui i parli. Sit and talk.