La columna de El Pont

Pregó o rosari de l’aurora

Instantània del balcó de l'Ajuntament durant la diada castellera de Sant Mateu 2019
Instantània del balcó de l'Ajuntament durant la diada castellera de Sant Mateu 2019

Això del pregó és lamentable, t’ho miris com t’ho miris. Ja feia anys que anava de mal en pitjor i enguany la situació ha fet implosió. Per si hi ha algun despistat: aquest any, a Esplugues, no hem tingut pregó, ni seguici d’imatgeria ni toc d’inici de la Festa Major; s’ha anul·lat tot a causa d’un conflicte no resolt entre les entitats de cultura de popular i l’equip de govern de l’Ajuntament.

I sobre aquest assumpte cal ser molt clar. Tenim un equip de govern irresponsable i prepotent. Feia anys que cercaven l’ocasió de canviar el format del pregó, que no funcionava -i que no els era gens còmode políticament- però ho han fet tard, de mala manera i posant en peu de guerra veïns i veïnes que dediquen el temps lliure altruistament a difondre i enriquir el patrimoni festiu. No sé si son maquiavèlics o maldestres, però la gestió que s’ha fet, pilotada des de Cultura però sota l’evident ombra allargassada d’Alcaldia, enlloc de resoldre un conflicte que venia de lluny, l’ha agreujat.

Però per ser justos també cal dir que cert col·lectiu de veïns s’ho ha anat guanyant a pols, any rere any, convertint un acte festiu i reivindicatiu en un escarni ad personam, amb monumentals xiulades que ja s’havien convertit en una absurda tradició. El pregó feia anys que era un acte poc concorregut i poc inclusiu, proper a l’autoconsum. I a part, la coordinadora d’entitats, aquest any, ha servit en safata de plata aquest final, obstinada en convertir qüestions negociables en ultimàtums als quals, la contrapart, ha respost encantada: entre tot o res, res. I així hem acabat, com el rosari de l’aurora!

Que cadascú assumeixi la seva part de responsabilitat. No pot ser que un conflicte com aquest acabi amb tants anys de bona feina constant, sorda i humil a favor de la cultura popular i tradicional i a favor, en definitiva, de tota la ciutadania, principal víctima d’aquest conflicte. Que tothom s’arremangui per recosir humanament el col·lectiu i reconduir la situació. Tenim un any de coll per fer-ho bé; aquesta vegada no esperem al juliol per posar-nos-hi.