La columna de El Pont

Encara som aquí

Encara som aquí
Encara som aquí

La capital espanyola va acollir, el passat 16 de març, un esdeveniment insòlit. Milers i milers de catalans vam omplir el Paseo del Prado, des d’Atocha fins a Cibeles, per manifestar-nos-hi. Més enllà del ball de xifres sobre assistència, que com sempre passa no acaba de quadrar, la veritat és que el carrer era ben ple, de punta a punta. Qui conegui mínimament Madrid sap perfectament de quines dimensions estem parlant. Molta gent.

D’Esplugues n’érem una bona colla. Un autobús ple (que -oh sorpresa- es pagava cadascú de la seva butxaca, òbviament!) i molts d’altres que hi vam anar amb vehicle propi o amb altres mitjans de transport. I molts altres espluguins i espluguines, més encara probablement, que hi haurien volgut anar però que les circumstàncies o la logística els ho van impedir. No oblidem que, per la majoria de gent, anar i tornar de Madrid és un maldecap considerable, no només econòmic sinó també organitzatiu i energètic.

D’entrada, doncs, cal felicitar les persones que hi van anar pel coratge i l’esforç. Es va posar de manifest, una vegada més, com d’importants són els esdeveniments polítics dels últims anys per a una part molt nombrosa de la nostra societat, i el grau de compromís i constància que aquesta gent és capaç d’emprendre i sostenir en el temps. Enhorabona!

Però el més important per mi és que, amb la varietat d’opinions i matisos que entre tots expressem, i observant la pluralitat política que caracteritza aquesta part de la societat, només hi ha un punt en comú que puguem assegurar que ens unia realment a tots els qui érem a Madrid: que encara som aquí. Cap partidari del dret a l’autodeterminació ho va deixar de ser després de veure les hòsties de la policia l’1 d’octubre de 2017. Cap partidari de la independència ho ha deixat de ser després de la repressió, la presó, l’exili i el judici als nostres companys. Més aviat el contrari.

I així arribem a abril. Farien bé de prendre’n nota també aquells partits partidaris de la unitat d’Espanya. Ens poden fer patir tant com vulguin, però no ens mourem de lloc.