Política lingüística

No ho han volgut solucionar

No ho han volgut solucionar
No ho han volgut solucionar

«Por razones jurídicas, políticas, económicas o sociales el catalán siempre acaba siendo una lengua minorizada; por eso los hablantes sentimos que nuestros derechos lingüísticos son vulnerados». Així es lamentava la Presidenta Carme Forcadell davant del Tribunal Suprem, el passat 26 de febrer, tot just començar l’interrogatori.

 

Una vegada més, doncs, la qüestió lingüística torna a ser protagonista de l’activitat de les institucions del país que pretén enorgullir-nos de pertànyer-hi. El que Forcadell posa en evidència és una qüestió senzilla, d’una claredat meridiana: si dins d’Espanya hi ha 5 llengües oficials (i unes quantes més de no oficials però reconegudes legislativament), per què l’Estat espanyol, que es diu de si mateix democràtic, continua obviant aquesta pluralitat 40 anys després del final de la dictadura?

 

Les institucions espanyoles, i també el sistema judicial i de garanties processals, no ha solucionat aquest tema en quatre dècades. I si en aquest temps no ho ha solucionat només hi ha una explicació possible: perquè no ha volgut. No hi ha hagut cap voluntat de solucionar-ho. És evident, sobretot tenint en compte que s’ha demanat milers de vegades i que, en realitat, és un tema molt i molt fàcil de resoldre des del punt de vista tècnic, amb un cost molt baix, i que en d'altres països amb diverses llengües oficials no representa cap tipus de problema, ni encara menys un perjudici per ningú.

 

A Espanya sí. A l'Espanya de l’any 2019, encara s’ha de veure com una presidenta del Parlament de Catalunya es lamenta, així com la resta de Presos Polítics, que no es pugui expressar amb normalitat amb la llengua materna en un judici en el qual se li demanen ni més ni menys que 17 anys de presó. Defensar-se en castellà esdevé una vegada més la ‘normalitat’ i defensar-se en català passa a ser una excentricitat, una significació, que cap dels acusats ha estat disposat a assumir. I, per tant, la qüestió lingüística no deixa de ser un element més, gens menor, que referma la idea, si encara era possible, de la greu manca de sensibilitat i qualitat democràtica de l'Estat al qual volem deixar de pertànyer (i que es resisteix a deixar-nos-ho escollir).