La columna de El Pont

Espoli

Fa dies que des del PSC ens van venent a bombo i plateret que s’ha guanyat un contenciós amb la Generalitat segons el qual aquesta ha de pagar 1 milió d’euros a l’Ajuntament en concepte del deute històric amb les escoles bressol. Bravo! Pels socialistes és un trofeu de caça major, això, no? Ja ho crec que sí: ha sortit publicat al Pont, a les webs, al Twitter, al Facebook, a tots els mitjans digitals de la seva òrbita, ho van dir al Ple del mes de gener i en el de febrer s’han afanyat a entrar una moció que “exigia” el pagament immediat (després van canviar el verb, a petició nostra). Poques vegades un assumpte municipal ha estat tan difós. Però, espera, pot ser que hi hagi alguna cosa que no acaba de lligar del tot?


Resulta que la Generalitat acaba de patir un cop d’estat anomenat 155; una presa del poder polític de forma sobtada i violenta per part d’un grup minoritari, que vulnera la legitimitat institucional establerta pels catalans. No oblidem que en democràcia el poder recau en el poble i no pas en les normes. O dit d’una altra manera, els ciutadans som font de dret i, per tant, les normes no es posen per davant de la voluntat popular. Perquè fer-ho se’n diu dictadura.


Però seguim. El cop d’estat l’ha portat a terme el partit més corrupte d’Europa, recolzat per C’s i -sorpresa!- també pels socialistes, còmplices necessaris d’aquesta involució democràtica. Cal recordar que quan es tracta d’anar contra Catalunya, socialistes i populars sempre han anat de bracet? La “indisoluble unidad de España” és la ideologia que els uneix i la cosa ve de molt lluny. No entraré en exemples concrets perquè no acabaríem mai.

 

De manera que ara ja tenen la Generalitat intervinguda, sota els seus peus. I ara, precisament ara, resulta que surt una sentència que obliga la Generalitat a pagar un deute històric, curiosament contret amb ajuntaments majoritàriament socialistes (no només el nostre). I ara, precisament ara, s’afanyen a exigir-ne el pagament per terra, mar i aire, i amb tanta llàgrima de cocodril? No us fa pudor de socarrim?


En cap cas poso en dubte que si hi ha un deute s’hagi de pagar. I òbviament que l’educació infantil ha de ser una prioritat de l’administració. Per això hi vam votar que sí. Però de debò que no hi ha alguna cosa que us grinyola de tot plegat? No? A mi sí.