La columna de El Pont

Un llaç groc

Imagineu-vos l’escena. És de nit. Fa fred i vent. Uns veïns d’Esplugues surten al carrer amb l’ànima encongida per la situació política, però amb esperit ferm, amb la intenció de fer alguna cosa per protestar pacíficament. Les eleccions del 155 han tensat la nostra societat fins a uns extrems inèdits avui dia i, qui més qui menys, tothom s’ha sentit interpel·lat per la gravetat del moment. Els nostres protagonistes no en són una excepció. No volen quedar-se de braços plegats; volen sentir-se útils, malgrat ja no són joves. Decideixen fer allò que s’està fent a totes les poblacions del país: penjar llaços grocs a llocs visibles, en solidaritat amb Oriol Junqueras, Quim Forn i els jordis. Mentre són al Pont d’Esplugues, un veí amb molt poca feina els veu i decideix actuar. Truca a la policia local. La policia entén que l’assumpte requereix la seva labor professional i es mobilitza. Arriba al lloc dels fets i troba aquests senyors, efectivament, penjant llaços de plàstic a la barana del pont. De nit. Amb fred i vent. Els identifica i obre un atestat a partir del qual l’alcaldessa iniciarà un procés sancionador.


Un llaç. Un llaç de plàstic de color groc. I uns avis pacífics en una nit freda i ventosa.


Això els molesta. Això és el que els atemoreix. Tot un ajuntament, els seus funcionaris, la seva burocràcia, la seva policia local i la seva alcaldessa perseguint avis que pengen llaços de plàstic a la barana d’un pont.


Aquest és l’Ajuntament que tenim. Aquest és el nivell. Així de ridícul.