• CLAUSTRA (reflexions personals)

    Maleta de cartón

    Una fría mañana de 1963 José Cano llegó a Barcelona a bordo de “El Sevillano” con su maleta de cartón. Tenía 17 años. Llegaba de su Archena natal con la ilusión de un futuro mejor en los ojos.  En Barcelona encontró trabajo rápidamente y trajo a sus 5 hermanos. Primero vivieron en un piso pequeño de la Satélite, más adelante en una casita de planta baja que ya no existe. Aprendió un oficio, conoció a una malagueña guapísima, se casaron, abrieron un negocio en Can Vidalet y formaron una familia.

  • CLAUSTRA (reflexions personals)

    A base d'hòsties

    Al febrer de 1991, la sala Zeleste de Barcelona va acollir un concert de Sopa de Cabra, la gravació del qual més tard es va convertir en un doble disc supervendes que portava per títol Ben Endins. Cap a la meitat del concert, i com a presentació d’una memorable versió de ‘War’ de Bob Marley, Gerard Quintana deia unes paraules que molts adolescents aleshores vam memoritzar i encara recordem. Deia “em sembla que des de que sabem tot el que coneixem de la història de la humanitat és una mica bèstia: som especialistes en arreglar les coses a base d’hòsties”.

  • Discursos

    Resposta a la moció sobre la unió dels espanyols

    Al ple del passat dimecres 21 de juny, el Grup Municipal de C's a Esplugues va presentar una moció titulada "en defensa de la democràcia, la igualtat, la unió i la sobirania nacional de tots els espanyols". Des d'ERC els vam respondre això: Hi ha un mètode historiogràfic molt curiós. S’utilitza en molts camps de l’historiografia. És molt senzill. Es tracta d’un principi segons el qual, qualsevol text normatiu o alliçonador ens està explicant just el contrari del que vol aconseguir.

  • La columna de El Pont

    Terrasses i descans

    Recentment aquest Ajuntament ha aprovat una ordenança que ha portat cua. La nova ordenança de terrasses i vetlladors obligarà, a partir d’ara, a fer plegar les terrasses dels bars una hora abans a la nit. Des d’ERC hi vam votar en contra. Òbviament, defensem el dret al descans dels veïns. Només faltaria! Però també defensem el dret a guanyar-se la vida dels restauradors. I defensem també el dret de la ciutadania a utilitzar la via pública.   Són contradictoris, tots aquests drets? Nosaltres creiem que no.