• Articles d'El Torrent

    Ens el menjarem amb patates

    Ens el mengem amb patates. Tinguem-ho clar. Al solar que hi ha entre la Ronda, el carrer de Sant Mateu i Laureà Miró, hi va un gran centre comercial. Tant és que encara no hi hagi ni la primera pedra posada. Tant és que físicament encara no sigui palpable ni visible. El dibuix està fet, la llicència atorgada i la voluntat de construir-lo és inexorable. Un cop s’hagin complert els preceptes legals previs (a hores d’ara ja en queden pocs per satisfer), les excavadores entraran al solar i, en pocs mesos, un nou centre comercial il·luminarà el cel de Collserola, fent les delícies de menuts i grans; restaurants, botigues, zones d’oci, un hipermercat i qui sap si un multicinemes ompliran l’edifici; i, de cop i volta, un nou pol d’atracció comercial naixerà a Esplugues, omplint les arques municipals amb impostos (sobretot amb el suculent IBI que pagarà el nou complex) i buidant les butxaques dels comerciants del poble.

  • La columna de El Pont

    Commemoracions inclusives

    Sovint, quan tenim un problema social, un col·lectiu minoritzat o discriminat, tendim a fer-lo visible a través de l’anomenada discriminació positiva. És un sistema útil perquè a partir de la singularització d’un col·lectiu s’aconsegueix fer evident un problema i, d’aquesta manera, es fa participar la societat sencera del camí cap a la solució. És així com els grans moviments socials (des del sufragisme fins a l’antimilitarisme, passant per la lluites sindicals, racials, LGTBI o independentistes) han aconseguit guanyar batalles a favor dels drets humans i col·lectius.

  • Discursos

    Un conte de la vora del foc...

    Una vegada hi havia una família. Aquesta família estava composta d’un pare, una mare i dos fills. El pare treballava i la mare no. Per tant, qui portava els diners a casa era el pare. Doncs bé, com que la mare no treballava, rebia uns diners del pare, cada mes. No eren gaire diners, però amb aquests diners la mare s’havia d’espavilar. Amb aquests diners la mare pagava l’educació del fills, els extraescolars, les medicines, la roba, el menjar i tota la intendència de la casa on vivien.

  • La columna de El Pont

    Una bona partitura

    Sovint, una de les crítiques que es solen fer a la política de partits en l’àmbit municipal és la manca de consensos i l’excés de partidisme en la presa de decisions. És allò tan típic que es diu sobre que l’interès comú del poble hauria d’estar per sobre de l’interès de partit, i que tan poques vegades es compleix. A Esplugues, però, com a mínim durant aquest mandat, puc dir que, de moment, estem decidits a demostrar el contrari. La majoria de mocions presentades al Ple són aprovades per àmplies majories multipartidistes.

  • La columna de El Pont

    La Baronda, un “regal” enverinat

    Durant el mes de febrer a Esplugues hem tingut una sorpresa inesperada: l’edifici de la Baronda ha passat, de la nit al dia, d’ús privat a ús municipal. La Baronda, un exemple no se sap si gaire valuós d’arquitectura industrial de mitjans del segle passat, va ser adquirit per l’Ajuntament a través d’una expropiació i es va rehabilitar ja farà una dècada. Per finançar-ne aquesta reforma, en el seu dia es va optar pel sistema de concessió d’obra pública. El tracte preveia, com se sol fer en aquests casos, que una empresa privada es feia càrrec del cost total de l’obra i, a canvi, tenia dret a utilitzar l’edifici durant els 40 anys següents.

  • La columna de El Pont

    Pacte pressupostari

    En el Ple Municipal del passat novembre, ERC i el govern municipal (PSC i CDC) vam arribar a un acord dins el tràmit pressupostari per al 2016. Aquest acord inclou, a proposta d’ERC-Gent per Esplugues, la remodelació de la plaça Santa Magdalena. Així, el govern es va comprometre a destinar una partida pressupostària el 2016 per redactar el projecte i l’inici de les obres durant el 2017. Amb aquest projecte es pretén limitar el trànsit rodat de tot el perímetre de la plaça i deixar-lo per a ús exclusivament peatonal i dels guals ja existents, l’eliminació de les zones amb llambordes i dels aparcaments en superfície actuals, l’anivellament de la tota la superfície per eliminar els graons i la reordenació del mobiliari urbà i les zones de terrasses i jocs infantils existents.

  • Articles d'opinió a LlobregatDigital.com

    Vam fer bé de votar la CUP?

    A les últimes eleccions al Parlament hi va haver molt interès per posar en un pla d’igualtat les dues candidatures independentistes que s’hi presentaven. Malgrat molta gent feia temps que advocàvem per una sola candidatura unitària, que unís tot l’espectre sencer del sobiranisme de dreta a esquerra, com se sap, no va ser possible. Finalment es va concórrer a les eleccions més determinants de la història amb dues candidatures evidenciant, és clar, que l’acord total no era possible.

  • La columna de El Pont

    Pressupost participatiu

    Ha arrencat una nova edició del Pressupost Participatiu. Felicitem l’equip de govern per la continuïtat d’aquesta iniciativa, que entenem que va en la bona direcció, i animem tothom qui hi estigui interessat a apuntar-s’hi. Hi hi ha temps fins a finals de mes. Jo mateix hi vaig prendre part en l’edició anterior, quan encara no era regidor d’aquest Ajuntament. És una experiència molt recomanable. Amb tot, cal dir que encara té mancances. La principal, paradoxalment, és la participació.

  • La columna de El Pont

    100 dies de gràcia

    La tradició marca que quan un nou govern comença a caminar se li donin 100 dies de gràcia. En un període inferior no hi ha cap govern que pugui demostrar massa virtuts o defectes. A Esplugues, que no n’és una excepció, aquests 100 dies ja han passat. I durant aquest temps hem pogut dilucidar ja algunes línies marcades que donen pistes de cap on aniran les coses. Més enllà de les incipients iniciatives que hem vist a l’entorn de la crisi, l’atur i la reactivació econòmica, que celebrarem quan es materialitzin, voldria reflexionar sobre la relació que tindrà aquest govern de CiU i PSC amb la ciutat que governa.

  • Articles d'opinió a LlobregatDigital.com

    Èpica quotidiana

    En una entrevista publicada a principis de mes a un diari Nació digital, el fundador de la ràdio catalanofrancesa Equinox, Nicolas Salvado, apuntava amb encert que "a França es veu amb ironia que aquí cada dia sigui 'històric'". Un comentari d'entrada curiós venint del país de la grandéur. Però ben mirat, té raó. Si llegim la premsa d'aquests dies, ens adonarem que l'èpica nacionalista arriba als nivells màxims, a una banda i altra; la vàlvula d'aquesta olla de pressió on va bullint l'eufòria dels opinadors no dóna ja l'abast per expulsar els vapors sobrants.

  • Articles d'opinió a LlobregatDigital.com

    Els sous dels polítics: la bronca cíclica

    Durant els últims dos mesos hem vist com es constituïen tots els ajuntaments de la nostra comarca. És un procés democràctic i institucional cíclic, que es repeteix cada quatre anys, just després de les eleccions municipals. I immediatament després de la constitució, ve el ple de cartipàs durant el qual els nous electes de cada poble i vila decideixen tota una sèrie de qüestions sobre el funcionament del consistori, entre les quals hi ha les retribucions a alcaldes i regidors. I, com és costum també, un cop han pres aquesta decisió, arriben llavors les crítiques d’uns i altres a causa d’aquestes retribucions.

  • La columna de El Pont

    La gran oportunitat

    Arriba l’agost i Esplugues es para. Durant els propers dies, qui més qui menys tindrà l’oportunitat d'escampar una mica la boira. Hi ha qui anirà al poble a visitar familiars i vells amics; hi ha qui aprofitarà per fer caminades, rutes, acampades o trajectes turístics més a prop o més lluny; els més afortunats potser faran un viatget; la majoria, anirem a alguna platja i alguns pocs a fer muntanya; i hi ha qui no es mourà de casa, però gaudirà d'uns dies més tranquils, sense horaris estrictes i migdiades llargues.

  • Oriol Torras i Herminia Villena, després del ple municipal de 13 de juny de 2015
    La columna de El Pont

    Il·lusió renovada

    Comencem legislatura i la gent d’ERC ho fem amb cares noves i il·lusió renovada, malgrat ser el més antic dels actuals grups d’aquest Ajuntament. La nostra presència al consistori data del maig de 1931 i durant aquests 84 anys hem tingut 20 edils, 2 alcaldes (Martí Figueras i Rafael Sebastià), i també la primera dona regidora (Esperança Martí). L’Herminia Villena i jo mateix serem una anella més d’aquesta cadena de dignitat que s’allarga en el temps, que ve de molt lluny i que va més lluny encara; i intentarem estar a l’alçada i ser-ne dignes.

  • Política lingüística

    Es parla malament?

    Hi ha la sensació generalitzada que el català no es parla bé. Es diu molt. Tothom ha sentit advertiments de personalitats del món acadèmic lamentant la degradació de la llengua o gurús de la genuïtat anunciant la progressiva substitució lingüística observant patis d’escola. No entraré a contradir-ho; segur que tenen raó. Però més enllà del treball científic de filòlegs i lingüistes, hi ha una creença popular, molt estesa en parlants de català, que allò que es parla habitualment és una versió incorrecta del que hauria de ser la llengua veritable.

  • CLAUSTRA (reflexions personals)

    Rock suave

    Durant les passades festes de Corpus em vaig apropar a Cornellà per veure el concert que Loquillo hi va oferir. Ho confesso: m’agrada el Loquillo. La seva música em va acompanyar durant la meva adolescència i joventut i amb ell (no només amb ell, però també amb ell) vaig descobrir el rock, les fibres punk, la rebel·lia i el gust pel costat més fosc, animal i salvatge de la música. Cançons com ‘Rock suave’, ‘Morir en primavera’ o ‘Autopista’ formen part de la meva banda sonora particular i em transporten a una època en que jo també vaig somiar en ser una “rock and roll star”, en esgarrapar guitarres distorsionades i en viure la nit en tota seva sordidesa.