• CLAUSTRA (reflexions personals)

    Punt de no retorn

    El concepte de "punt de no retorn" es fa servir en molts àmbits. La idea és sempre la mateixa: en un procés que tendeix a moure's en una direcció, és el punt a partir del qual el desencadenant és inevitable, fins i tot abans de produir-se. Amb l'aprovació dels pressupostos, posem la nau just al punt de no retorn cap a la independència. Qualsevol pas que fem a partir d'ara ens apropa inevitablement al final del procés. Han fet falta grans dosis de generositat per part de tothom, i moltes renúncies ideològiques difícils de pair per molts.

  • La columna de El Pont

    Hem votat que sí als pressupostos

    ERC hem votat que sí als pressupostos municipals del 2017. I cal dir que és un fet quasi inèdit, perquè això no passava des de feia 13 anys. Per què ho hem fet? Bàsicament per dues raons.   La primera és perquè aquests pressupostos inclouen, en l’apartat d’inversions, per exemple, el poliesportiu de Can Vidalet, l’allargament i consolidació dels carrils bici a la nostra ciutat, la construcció dels dos nous mercats municipals i la recuperació de les obres de l’auditori (un edifici que esperem que pugui encabir l’escola de música).

  • Declaracions després del ple

    Què pensem a ERC Esplugues sobre el Pla Caufec?

    1- ERC d’Esplugues estem en contra del Pla Caufec. Aquest pla no representa el nostre model de ciutat, ni per tot el que representa de polítiques especulatives amb el sòl, ni pel model comercial que estableix, ni és el nostre model de convivència entre els espais naturals i els espais urbanitzats del nostre entorn.   2- El Pla Caufec, encara que no ens agradi gens, es farà. Neguem, per tant, la tesi d’alguns grups polítics segons la qual encara seríem a temps d’aturar-lo. Tirarà endavant, en primer lloc, perquè difícilment es podria aturar de manera jurídico-legal; perquè deixaríem la ciutat amb un endeutament insostenible durant dècades.

  • La columna de El Pont

    Fem feina

    Aquest mes permeteu-me que faci una mica d’allò que se’n diu “autobombo”. I és que massa sovint encara ens trobem persones que ens diuen: i els regidors, a part de seure en una poltrona encoixinada un cop al mes, què més feu? Doncs bé, potser val la pena explicar-ho. La nostra activitat no és menyspreable. Des del començament del mandat (fa 16 mesos), el nostre grup municipal ha assistit a 21 sessions plenàries, 56 comissions informatives i especials, i hem presentat 24 mocions.

  • La columna de El Pont

    “En record de la Flori”

    Aquesta és la columna que vam publicar al Pont del mes d'octubre, en record de la Flori, la nostra veïna assassinada pel seu excompany. Cançó del matí encalmat El sol ha anat daurant el llarg somni de l’aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprés, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se’n va la meva barca. De terra endins, un cant amb l’aire l’acompanya: «Et perdràs pel camí que no té mai tornada.» Sota la llum clement del matí, a la casa dels morts del meu vell nom, dic avui: «Sóc encara.

  • La columna de El Pont

    Per què no assistim a l'acte de la Diada?

    D’aquí a pocs dies serà l’Onze de Setembre i, com cada any, l’Ajuntament farà un acte institucional al parc que en porta el nom. Es tracta d’un acte molt concorregut, en el qual hi participen moltes entitats i partits, però que obvia completament els motius pels quals fem la nostra festa nacional en aquesta data. Els catalans i les catalanes, deixeu-m’ho dir, l’Onze de Setembre no celebrem res, sinó que commemorem la pèrdua de les nostres llibertats nacionals i en reivindiquem el retorn; i ho fem, com a mínim, des de 1886.

  • La columna de El Pont

    Anem a mil

    Al Ple de juny es va aprovar la moció per un salari mínim digne de 1000 €, impulsada per ERC - Gent per Esplugues conjuntament amb CDC i PSC. Aquesta moció pretenia recollir les aspiracions de la plataforma Anem a mil, la qual denuncia que el salari mínim interprofessional, que en aquests moments està per sota del lloguer mitjà d’un pis a Esplugues, fomenta i consolida situacions de desigualtat social molt greus. La moció demanava, entre d’altres coses, garantir de cares al futur que els contractes laborals de l’Ajuntament no baixin d’aquesta quantitat (una situació contractual que no es dóna actualment en treballadors municipals a jornada completa), instava les administracions supramunicipals a fer el mateix, i apuntava en la línia d’aconseguir que l’Ajuntament apliqui aquests criteris en la contractació i licitació públiques.

  • CLAUSTRA (reflexions personals)

    1 any a l’Ajuntament

    Aquest juny que ara acaba ha fet just un any que l’Herminia i jo vam entrar com a nous regidors d’ERC a l’Ajuntament d’Esplugues, després de les eleccions municipals del maig de 2015. Aquest primer any, que ha passat molt ràpid però durant el qual han passat moltes coses, ha estat per nosaltres sobretot un període d’aprenentatge. Tot i que el partit té una llarga tradició municipalista (per part d’ERC, som els regidors dinovè i vintè en aquest consistori des de l’any 1931), i tot i que el nostre antecessor, l’ínclit Jordi Figueras, va adquirir una notable experiència durant els 10 anys que va exercir el càrrec, molts dels secrets i maneres de fer s’aprenen amb el dia a dia.

  • L’esquerra que creix: 2.409 gràcies!

    Des d’ERC Esplugues valorem de forma desigual els resultats d’aquestes eleccions. D’una banda, ens hem quedat amb un pam de nas, com tothom, per la impronosticada victòria del Partit Popular. Desitgem molta sort i encerts a aquesta Espanya de la qual volem marxar ben aviat. A Catalunya hem consolidat una posició parlamentària de 9 diputats al Congrés (fa 6 mesos vam dir que aquest era un resultat històric -i ho és!-), hem pujat 2 punts en percentatge de vot i hem passat de 6 a 10 senadors.

  • Articles d'opinió a LlobregatDigital.com

    Rectificar és de savis

    Aquests dies hem assistit a la definitiva escenificació de la desunió i pèrdua de confiança mútua entre Junts pel Sí (JxS) i la CUP, arran del vet cupaire als pressupostos 2016 de la Generalitat. Més enllà de les esquinçades de vestidura dels habituals salvapàtries i sentinelles de la quinta essència nacional (quan fou mort el combregaren!), una vegada més queda palès que, malgrat que els objectius teòrics d’ambdues formacions poguessin semblar assimilables -i fins i tot compatibles- a primer cop d’ull, la concreció d’aquests objectius i, sobretot, els interessos a curt termini d’uns i altres, s’assemblen com un ou a una castanya.

  • La columna de El Pont

    El metro, encara no toca?

    Esplugues està físicament inserida en un continu urbà dels més importants d’Europa. I com a tal, aquesta gran ciutat de ciutats té una xarxa de transports de persones molt important, amb metro, trens, autobusos, tramvies... Sovint, els usuaris d’aquesta xarxa ens queixem del servei i en reclamem, amb tota legitimitat, millores importants; a vegades sense pensar del tot que moltes d’aquestes millores representen inversions milionàries, generalment inassumibles per a un sol ajuntament.

  • Articles d'El Torrent

    Ens el menjarem amb patates

    Ens el mengem amb patates. Tinguem-ho clar. Al solar que hi ha entre la Ronda, el carrer de Sant Mateu i Laureà Miró, hi va un gran centre comercial. Tant és que encara no hi hagi ni la primera pedra posada. Tant és que físicament encara no sigui palpable ni visible. El dibuix està fet, la llicència atorgada i la voluntat de construir-lo és inexorable. Un cop s’hagin complert els preceptes legals previs (a hores d’ara ja en queden pocs per satisfer), les excavadores entraran al solar i, en pocs mesos, un nou centre comercial il·luminarà el cel de Collserola, fent les delícies de menuts i grans; restaurants, botigues, zones d’oci, un hipermercat i qui sap si un multicinemes ompliran l’edifici; i, de cop i volta, un nou pol d’atracció comercial naixerà a Esplugues, omplint les arques municipals amb impostos (sobretot amb el suculent IBI que pagarà el nou complex) i buidant les butxaques dels comerciants del poble.

  • La columna de El Pont

    Commemoracions inclusives

    Sovint, quan tenim un problema social, un col·lectiu minoritzat o discriminat, tendim a fer-lo visible a través de l’anomenada discriminació positiva. És un sistema útil perquè a partir de la singularització d’un col·lectiu s’aconsegueix fer evident un problema i, d’aquesta manera, es fa participar la societat sencera del camí cap a la solució. És així com els grans moviments socials (des del sufragisme fins a l’antimilitarisme, passant per la lluites sindicals, racials, LGTBI o independentistes) han aconseguit guanyar batalles a favor dels drets humans i col·lectius.

  • Discursos

    Un conte de la vora del foc...

    Una vegada hi havia una família. Aquesta família estava composta d’un pare, una mare i dos fills. El pare treballava i la mare no. Per tant, qui portava els diners a casa era el pare. Doncs bé, com que la mare no treballava, rebia uns diners del pare, cada mes. No eren gaire diners, però amb aquests diners la mare s’havia d’espavilar. Amb aquests diners la mare pagava l’educació del fills, els extraescolars, les medicines, la roba, el menjar i tota la intendència de la casa on vivien.

  • La columna de El Pont

    Una bona partitura

    Sovint, una de les crítiques que es solen fer a la política de partits en l’àmbit municipal és la manca de consensos i l’excés de partidisme en la presa de decisions. És allò tan típic que es diu sobre que l’interès comú del poble hauria d’estar per sobre de l’interès de partit, i que tan poques vegades es compleix. A Esplugues, però, com a mínim durant aquest mandat, puc dir que, de moment, estem decidits a demostrar el contrari. La majoria de mocions presentades al Ple són aprovades per àmplies majories multipartidistes.