• La columna de El Pont

    Quan tot s'enlaira

    En planificació estratègica (en política, en empreses, en esports, en viatges, en la vida personal…) les previsions a llarg tenen una alta probabilitat de fracàs o d’acabar superades per la realitat. La vida, tossuda i capriciosa, dóna moltes voltes i a vegades res del que esperem és el que acaba succeint. Quan això passa solem adaptar-nos a la nova realitat com bonament podem. Modifiquem les planificacions estratègiques, a mesura que avancen els esdeveniments, per unes de noves que probablement seran igual d’eventuals que les anteriors.

  • La columna de El Pont

    Ja ho tenim aquí

    Esplugues està a punt de patir un canvi molt profund en la seva idiosincràsia. Un mastodòntic centre comercial està a punt d’obrir les portes al bell mig de la trama urbana. Segur que ja heu vist com se n’alça l’estructura de formigó. Es tracta de la pedra angular de la gran operació especulativa que tothom coneix com a Pla Caufec: d’aquest edifici en sortiran les misses per construir un nou barri de luxe a la falda de Collserola que farà que Esplugues fregui la línia dels 50.000 habitants, un vell somni humit dels diversos governs socialistes dels últims 40 anys.

  • La columna de El Pont

    Groc

    Aquests últims dies, i no n’hi ha per menys, hem vist alguns dirigents socialistes visiblement nerviosos per la situació creada al país arran de la repressió. I sembla també que amb ganes de trobar-hi solucions. Alguns amb més ganes que encert, també t’ho diré. Alguns altres fa molts mesos que ho estem, de nerviosos. Benvinguts al club. Sempre ho hem dit: la solució serà política o no serà. La gota que ha fet vessar el got? La Guàrdia Civil desplegada pels carrers d’Esplugues, buscant un veí, amic, saludat, familiar, company, membre del CDR, encausat per terrorisme.

  • La columna de El Pont

    La plaça Major d’Esplugues

    La majoria de pobles i ciutats de Catalunya (i de més enllà) tenen una plaça, considerada la més important a cada lloc, que serveix d’espai de trobada, de reunió i per a fer-hi les celebracions populars i els actes importants de la vida pública col·lectiva. Sol anomenar-se plaça Major, plaça de la Vila, plaça Gran o algun nom similar. I es tracta d’un espai urbà que té l’origen en les cèlebres àgores, que eren els centres neuràlgics culturals, comercials i polítics de les antigues polis gregues fa 2.

  • La columna de El Pont

    Espoli

    Fa dies que des del PSC ens van venent a bombo i plateret que s’ha guanyat un contenciós amb la Generalitat segons el qual aquesta ha de pagar 1 milió d’euros a l’Ajuntament en concepte del deute històric amb les escoles bressol. Bravo! Pels socialistes és un trofeu de caça major, això, no? Ja ho crec que sí: ha sortit publicat al Pont, a les webs, al Twitter, al Facebook, a tots els mitjans digitals de la seva òrbita, ho van dir al Ple del mes de gener i en el de febrer s’han afanyat a entrar una moció que “exigia” el pagament immediat (després van canviar el verb, a petició nostra).

  • La columna de El Pont

    Un llaç groc

    Imagineu-vos l’escena. És de nit. Fa fred i vent. Uns veïns d’Esplugues surten al carrer amb l’ànima encongida per la situació política, però amb esperit ferm, amb la intenció de fer alguna cosa per protestar pacíficament. Les eleccions del 155 han tensat la nostra societat fins a uns extrems inèdits avui dia i, qui més qui menys, tothom s’ha sentit interpel·lat per la gravetat del moment. Els nostres protagonistes no en són una excepció. No volen quedar-se de braços plegats; volen sentir-se útils, malgrat ja no són joves.

  • La columna de El Pont

    Valoració d'urgència

    Faig una valoració d’urgència de les eleccions del 21D, a poques hores de saber-ne el resultat. Primer reflexió: ens hagués agradat molt que tota la gent que deia que a l’1 d’octubre li faltaven garanties democràtiques sortís durant aquesta campanya, o després, a denunciar que aquestes eleccions, per a alguns, tampoc en van tenir. Però ni van dir res ni ho diran, perquè, per a ells, les garanties hi eren totes. Algun dia ho pagaran car. I no deixarem de recordar el famós poema de Martin Niemöller: Quan els nazis vingueren pels comunistes, no vaig aixecar la veu.

  • La columna de El Pont

    Que per què no vam anar al Ple?

    ERC i altres grups polítics de l’Ajuntament fa dos mesos que no assistim als plens municipals. Durant tot aquest temps, i amb l’ambient enrarit per tot el que ha passat, nosaltres hem continuat seguint amb deteniment, com sempre, la vida política del municipi. Assistim a totes les reunions, a totes les comissions i estem al dia de les decisions de l’equip de govern, les quals fiscalitzem, a vegades compartim, i sobretot analitzem i debatem tal com ens toca com a grup de l’oposició. Però als plens no hi hem anat.

  • La columna de El Pont

    Crisis? What Crisis?

    En aquests temps tan convulsos, hi ha qui té la temptació d’escudar-se en una pretesa ‘divisió de la societat’ per no posicionar-se davant dels problemes reals del país. No us enganyeu: si fins ara hi havia algú que no havia vist que el país estava dividit era perquè vivia d’esquena al país; perquè fa moltes dècades que estem dividits. Una part de la nostra societat sempre se n’ha sentit exclosa. I l’altra part vivia còmoda sense ser qüestionada. L’única novetat d’ara és que els exclosos ja no som minoria i exigim saber si som majoria o no.

  • La columna de El Pont

    Regreso al futuro

    Aquest article que esteu llegint en ple mes de setembre, als portaveus dels grups municipals ens el van encarregar durant el passat mes de juliol. Suposo que això es deu a les vacances d’agost dels professionals que fan aquesta revista. Res a dir. Les vacances de tots els treballadors són un dret legítim. Però, és clar, tanta anticipació per nosaltres és un problema. Perquè resulta que al voltant del passat dia 20 de juliol, que per mi és avui, un servidor va haver d’escriure aquest article d’opinió perquè fos llegit com a molt aviat 50 dies després, és a dir, avui per vosaltres.

  • La columna de El Pont

    La taula d'en Bernat

    Comença el juliol i amb aquest el període més distès de l’any. Els dies càlids, les nits a la fresca, retrobaments i banys de mar i piscina. D’aquí a poc arriba la nostra festa “menor”, Santa Magdalena, i el tel·lúric ball del Ginjoler, que cada any renova fecundament la nostra ciutat; suor, olor de pólvora, el so de les gralles i el repic dels timbals. I després, per la majoria de gent, les vacances d’estiu, ben merescudes. Com que molt probablement no tindré ocasió de fer-ho personalment amb tothom, us desitjo des d’aquí un bon estiu! Espero de tot cor que pugueu reposar i renovar forces.

  • La columna de El Pont

    Terrasses i descans

    Recentment aquest Ajuntament ha aprovat una ordenança que ha portat cua. La nova ordenança de terrasses i vetlladors obligarà, a partir d’ara, a fer plegar les terrasses dels bars una hora abans a la nit. Des d’ERC hi vam votar en contra. Òbviament, defensem el dret al descans dels veïns. Només faltaria! Però també defensem el dret a guanyar-se la vida dels restauradors. I defensem també el dret de la ciutadania a utilitzar la via pública.   Són contradictoris, tots aquests drets? Nosaltres creiem que no.

  • La columna de El Pont

    Tenim un ajuntament democràtic?

    Crec, sense por d’equivocar-me, que tots ens posarem d’acord si dic que un ajuntament és realment democràtic no només quan compleix escrupolosament les lleis, sinó també quan qui governa ho fa a favor de tota la ciutadania, sense discriminar cap col·lectiu, amb equitat, amb transparència, amb independència dels poders externs... I òbviament sense procurar beneficis fraudulents per a ningú. Però, sabem si el nostre ajuntament compleix aquests requisits? Com es pot saber? Qui té un bon ‘democratòmetre’? És possible que davant d’una façana aparentment democràtica el nostre ajuntament amagui actituds de cacic, decisions partidistes o clientelars? És molt senzill.

  • La columna de El Pont

    L’Aurora i la Franziska

    El món és un lloc agradable per viure-hi perquè hi ha persones que en el seu àmbit professional fan més del que els és estrictament necessari. Aquest és el cas de l’Aurora i la Franziska. L’Aurora Hernandez és professora d’anglès de l’institut la Mallola d’Esplugues; la Franziska Hanf és professora de llengua castellana a l’institut Selma Lagerlöf d’Ahrensburg. Cap a l’any 1997, l’una i l’altra es van conjurar per aconseguir un intercanvi cultural entre els alumnes dels seus respectius instituts, tot aprofitant el llavors recent agermanament de les dues ciutats.

  • La columna de El Pont

    “Pirulins” digitals per a les entitats

    Aquest mes hem presentat, i s’ha aprovat per àmplia majora, una moció per la protecció, dinamització i renovació del sistema d’espais de publicitat per a les entitats. N’estem molt satisfets perquè ha estat una iniciativa que ha generat un ampli consens i recull una antiga i reivindicada preocupació del món associatiu i de la Unió de Botiguers. I és que els espais destinats actualment a la difusió de l’activitat de les entitats (els anomenats “pirulins” i els plafons), sovint són utilitzats per part de grans empreses per fer campanyes publicitàries molt agressives, i amb grans cartells que tapen tota l’activitat que hi ha penjada prèviament.