• CLAUSTRA (reflexions personals)

    Maleta de cartón

    Una fría mañana de 1963 José Cano llegó a Barcelona a bordo de “El Sevillano” con su maleta de cartón. Tenía 17 años. Llegaba de su Archena natal con la ilusión de un futuro mejor en los ojos.  En Barcelona encontró trabajo rápidamente y trajo a sus 5 hermanos. Primero vivieron en un piso pequeño de la Satélite, más adelante en una casita de planta baja que ya no existe. Aprendió un oficio, conoció a una malagueña guapísima, se casaron, abrieron un negocio en Can Vidalet y formaron una familia.

  • CLAUSTRA (reflexions personals)

    Hem fet el cim

    Tal com ho veig jo: hem fet el cim i ara hem de baixar. Baixarem per un costat diferent, costerut i potser més difícil que la pujada. Però no ho dubteu, el descens ha començat.   Disculpeu la metàfora, però em va molt bé per explicar com ho veig jo. En muntanyisme, moltes vegades la inexperiència porta a no preveure el descens. És un dels errors més freqüents en persones no avesades a la muntanya. I s’ha de preveure. Si has tardat 4 hores a pujar, en tardaràs 4 per baixar i, com a mínim, serà igual de difícil, si no més.

  • CLAUSTRA (reflexions personals)

    A base d'hòsties

    Al febrer de 1991, la sala Zeleste de Barcelona va acollir un concert de Sopa de Cabra, la gravació del qual més tard es va convertir en un doble disc supervendes que portava per títol Ben Endins. Cap a la meitat del concert, i com a presentació d’una memorable versió de ‘War’ de Bob Marley, Gerard Quintana deia unes paraules que molts adolescents aleshores vam memoritzar i encara recordem. Deia “em sembla que des de que sabem tot el que coneixem de la història de la humanitat és una mica bèstia: som especialistes en arreglar les coses a base d’hòsties”.

  • CLAUSTRA (reflexions personals)

    Punt de no retorn

    El concepte de "punt de no retorn" es fa servir en molts àmbits. La idea és sempre la mateixa: en un procés que tendeix a moure's en una direcció, és el punt a partir del qual el desencadenant és inevitable, fins i tot abans de produir-se. Amb l'aprovació dels pressupostos, posem la nau just al punt de no retorn cap a la independència. Qualsevol pas que fem a partir d'ara ens apropa inevitablement al final del procés. Han fet falta grans dosis de generositat per part de tothom, i moltes renúncies ideològiques difícils de pair per molts.

  • CLAUSTRA (reflexions personals)

    1 any a l’Ajuntament

    Aquest juny que ara acaba ha fet just un any que l’Herminia i jo vam entrar com a nous regidors d’ERC a l’Ajuntament d’Esplugues, després de les eleccions municipals del maig de 2015. Aquest primer any, que ha passat molt ràpid però durant el qual han passat moltes coses, ha estat per nosaltres sobretot un període d’aprenentatge. Tot i que el partit té una llarga tradició municipalista (per part d’ERC, som els regidors dinovè i vintè en aquest consistori des de l’any 1931), i tot i que el nostre antecessor, l’ínclit Jordi Figueras, va adquirir una notable experiència durant els 10 anys que va exercir el càrrec, molts dels secrets i maneres de fer s’aprenen amb el dia a dia.

  • CLAUSTRA (reflexions personals)

    Rock suave

    Durant les passades festes de Corpus em vaig apropar a Cornellà per veure el concert que Loquillo hi va oferir. Ho confesso: m’agrada el Loquillo. La seva música em va acompanyar durant la meva adolescència i joventut i amb ell (no només amb ell, però també amb ell) vaig descobrir el rock, les fibres punk, la rebel·lia i el gust pel costat més fosc, animal i salvatge de la música. Cançons com ‘Rock suave’, ‘Morir en primavera’ o ‘Autopista’ formen part de la meva banda sonora particular i em transporten a una època en que jo també vaig somiar en ser una “rock and roll star”, en esgarrapar guitarres distorsionades i en viure la nit en tota seva sordidesa.

  • CLAUSTRA (reflexions personals)

    Neil Young & Crazy Horse a Nimes

    La setmana passada vam arribar-nos a Nimes, on no havíem estat mai, per veure un dels més grans i últims mites vivents del circ del rock; ni més ni menys que Neil Young & Crazy Horse en directe. En tots aquests anys d’anar veient concerts, hem arribat a veure una bona quantitat de vaques sagrades. Però aquesta ens faltava. L’última vegada que va venir a Barcelona, l’any 2009, no hi vam poder anar. I aquesta vegada no trepitjava terres catalanes. Però a fe que valia la pena el viatge des de Barcelona.