• CLAUSTRA (reflexions personals)

    El joc del PSC durant el 2018

    Durant l’any 2018 que demà acaba, des del PSC d'Esplugues han presentat 8 mocions al Ple municipal. D’aquestes 8, n’hi ha 5 que en el seu títol “instaven” o “exigien” el govern de la Generalitat a fer alguna cosa. Instar un departament i exigir a la Generalitat. O exigir a un departament i instar la Generalitat. Instar i exigir. De 8 mocions en un any, 5 són d’aquest tipus. Però d’entre les 8 mocions que han presentat, dins dels acords proposats, n’hem trobat 10 que instaven el govern de la Generalitat a fer alguna cosa.

  • Entrevista a Oriol Torras al programa Atalaiar

    Oriol Torras repassa amb la periodista Sara Monge els principals temes de la intensa actualitat política de les acaballes de l'any 2018. L'entrevista va ser enregistrada el dia 14 de desembre de 2018. Entre els temes que s'hi tracten, Monge pregunta al candidat republicà a l'alcaldia d'Esplugues sobre l'Adrià Carrasco, el qual recentment ha aparegut en un acte públic a Brussel·les increpant el ministre d'exteriors socialista Josep Borrell; sobre les càrregues policials de la celebració dels 40 anys de la Constitució a Girona i a Terrassa; sobre la vaga de fam que Jordi Sanhchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn han emprès per aconseguir que es resolguin els recursos que han interposat al Tribunal Suprem; sobre el tràmit d'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat espanyol, en el qual el govern socialista necessita els vots dels dos partits independentistes catalans del Congrés dels Diputats; sobre la necessitat de diàleg entre els governs català i espanyol; el recent ascens de la formació d'ultradreta Vox a les eleccions andaluses; sobre les polèmiques acusacions i la demanda de dimissió per part de Julio Roldan, portaveu de C's d'Esplugues, cap a Oriol Torras; i sobre l'ambient polític i social de la societat en aquests moments de discrepàncies sobre el model de país.

  • La columna de El Pont

    No al pressupost: reciprocitat

    Al llarg de l’actual mandat, hem tingut diferents posicions respecte els pressupostos municipals. El nostre posicionament ha vingut donat sempre per la recerca de l’equilibri entre la nostra voluntat de facilitar la governabilitat de la ciutat i la d’acomplir al màxim el programa electoral pel qual vam ser votats aviat farà 4 anys. El 2015 vam encetar la legislatura abstenint-nos. En aquella ocasió ho vam fer perquè vam interpretar que el clima de diàleg entre els grups municipals era procliu a l’entesa i, per tant, amb aquella abstenció i un esforç d’empatia fins llavors inèdit, obríem la porta a arribar acords per a l’any següent.

  • La columna de El Pont

    Hipocresia

    Durant el darrer Ple municipal, el grup del PSC, conjuntament amb la majoria de formacions d’aquest consistori, va entrar una moció de suport al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. Es tracta d’una moció que s’aprova cada any a molts ajuntaments de la comarca i que ja feia anys que a Esplugues s’entrava com a declaració institucional, perquè tots els grups hi estem d’acord i no calia votar-la. Aquest any, però, tot i que també s’ha acabat aprovant per una amplíssima majoria, no ha estat com la resta d’anys.

  • La columna de El Pont

    Què passa amb el pregó i Esplugues?

    El cas del pregó de la Festa Major d’Esplugues és digne d’estudi. Es fa difícil entendre com un acte que hauria de ser un motiu de goig i alegria per tothom, s’ha anat convertint de mica en mica en un focus de tensió que any rere any no sembla pas disminuir, sinó tot el contrari. Ja fa anys que un considerable grup de persones va decidir que aquest acte era ideal per traslladar-hi reivindicacions populars. Res a dir. Els espais festius històricament han sigut sempre espais d’expressió popular i reivindicació.

  • Nou ostatges i vuit exiliats

    En el moment d’escriure aquestes línies, l’Estat espanyol continua tenint 9 ostatges polítics retinguts i privats de llibertat. Fins fa poc els tenia a 500 quilòmetres de casa, ara des de fa poc en presons catalanes. Concretament són l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart; el president del partit al qual represento, Esquerra Republicana, Oriol Junqueras; el conseller d’Interior que de la mà del Major Trapero va desarticular la trama de l’atemptat terrorista més sagnant que ha patit Barcelona els últims 20 anys, Joaquim Forn; la 14a presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; l’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva; l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa; l’exconseller de Territori, Josep Rull; i l’exconseller de Presidència, exportaveu del Govern i candidat parlamentari a la presideǹcia de la Generalitat durant l’actual legislatura, Jordi Turull.

  • CLAUSTRA (reflexions personals)

    Mirall trencat: parts, partits i partidismes

    Sovint s’acusa les persones que formem part d’un partit de ser partidistes... Últimament, a més, s’utilitza aquest terme amb certa dosi d’acarnissament. De fet, la brama popular ha establert com a premissa inqüestionable que qui dona la cara per un partit no és un interlocutor vàlid en un debat ideològic perquè està mancat totalment d’imparcialitat, com un adepte cec a una secta, i que està sotmès a les opinions d’un politburó que per definició és sempre contrari als interessos generals; uns interessos generals que, sempre segons aquest relat, estarien representats per allò tan eteri i beatífic de “la veu del poble” o la “gent del carrer”, o a vegades fins i tot et diuen de la “gent normal”, com si la gent dels partits tinguéssim uns carrers només per nosaltres o fóssim anormals o subnormals per definició.

  • La columna de El Pont

    Quan tot s'enlaira

    En planificació estratègica (en política, en empreses, en esports, en viatges, en la vida personal…) les previsions a llarg tenen una alta probabilitat de fracàs o d’acabar superades per la realitat. La vida, tossuda i capriciosa, dóna moltes voltes i a vegades res del que esperem és el que acaba succeint. Quan això passa solem adaptar-nos a la nova realitat com bonament podem. Modifiquem les planificacions estratègiques, a mesura que avancen els esdeveniments, per unes de noves que probablement seran igual d’eventuals que les anteriors.

  • La columna de El Pont

    Ja ho tenim aquí

    Esplugues està a punt de patir un canvi molt profund en la seva idiosincràsia. Un mastodòntic centre comercial està a punt d’obrir les portes al bell mig de la trama urbana. Segur que ja heu vist com se n’alça l’estructura de formigó. Es tracta de la pedra angular de la gran operació especulativa que tothom coneix com a Pla Caufec: d’aquest edifici en sortiran les misses per construir un nou barri de luxe a la falda de Collserola que farà que Esplugues fregui la línia dels 50.000 habitants, un vell somni humit dels diversos governs socialistes dels últims 40 anys.

  • Notícies

    Oriol Torras repetirà com a candidat d’ERC a Esplugues de Llobregat

    La secció local d’Esquerra Republicana va celebrar, el divendres 27 d’abril, una assemblea extraordinària per elegir el cap de llista per a les eleccions municipals del 2019. Oriol Torras, que és regidor republicà des del 2015, va ser elegit candidat per unanimitat dels assistents a l’assemblea, oberta tant a militants com a simpatitzants del partit. Segons Oriol Torras, aquest mandat vol ser continuista amb el projecte actual, que ja es va pensar per vuit anys i que també va encapçalar Torras juntament amb Herminia Villena, número 2 en les eleccions anteriors.

  • La columna de El Pont

    Groc

    Aquests últims dies, i no n’hi ha per menys, hem vist alguns dirigents socialistes visiblement nerviosos per la situació creada al país arran de la repressió. I sembla també que amb ganes de trobar-hi solucions. Alguns amb més ganes que encert, també t’ho diré. Alguns altres fa molts mesos que ho estem, de nerviosos. Benvinguts al club. Sempre ho hem dit: la solució serà política o no serà. La gota que ha fet vessar el got? La Guàrdia Civil desplegada pels carrers d’Esplugues, buscant un veí, amic, saludat, familiar, company, membre del CDR, encausat per terrorisme.

  • Política lingüística

    El català, llengua comuna

    Si una cosa ha demostrat el procés polític que hem viscut durant els últims anys, pel que fa a les qüestions lingüístiques, és que parlar una llengua o una altra no pressuposa tenir cap ideari polític. Això, que ara mateix sembla una obvietat com un temple, no fa massa anys que ho donem per fet. Al contrari, de fet: els qui feien afirmacions d’aquest tipus fa just 10 anys, eren titllats d’utòpics en el millor dels casos, quan no de somiatruites. Tots havíem sentit a dir-nos, no gaire temps enrere, que no veuríem mai independentistes castellanoparlants.

  • CLAUSTRA (reflexions personals)

    Diu que ara volen parlar...

    Aquests últims dies alguns dirigents socialistes, públicament poc, però sobretot en privat, estan començant a mostrar símptomes de desgel per la situació creada a Catalunya. Auguro que en les properes setmanes veurem com intentaran fer-nos creure de nou que la cosa no va amb ells i que volen fer alguna cosa per solucionar un conflicte que troben que és un despropòsit. I en això últim probablement ens posarem d'acord. Però a mi em sembla que han fet tard. Molt tard. Lamentablement tard.

  • La columna de El Pont

    La plaça Major d’Esplugues

    La majoria de pobles i ciutats de Catalunya (i de més enllà) tenen una plaça, considerada la més important a cada lloc, que serveix d’espai de trobada, de reunió i per a fer-hi les celebracions populars i els actes importants de la vida pública col·lectiva. Sol anomenar-se plaça Major, plaça de la Vila, plaça Gran o algun nom similar. I es tracta d’un espai urbà que té l’origen en les cèlebres àgores, que eren els centres neuràlgics culturals, comercials i polítics de les antigues polis gregues fa 2.

  • La columna de El Pont

    Espoli

    Fa dies que des del PSC ens van venent a bombo i plateret que s’ha guanyat un contenciós amb la Generalitat segons el qual aquesta ha de pagar 1 milió d’euros a l’Ajuntament en concepte del deute històric amb les escoles bressol. Bravo! Pels socialistes és un trofeu de caça major, això, no? Ja ho crec que sí: ha sortit publicat al Pont, a les webs, al Twitter, al Facebook, a tots els mitjans digitals de la seva òrbita, ho van dir al Ple del mes de gener i en el de febrer s’han afanyat a entrar una moció que “exigia” el pagament immediat (després van canviar el verb, a petició nostra).