La columna de El Pont

Quan tot s'enlaira

En planificació estratègica (en política, en empreses, en esports, en viatges, en la vida personal…) les previsions a llarg tenen una alta probabilitat de fracàs o d’acabar superades per la realitat. La vida, tossuda i capriciosa, dóna moltes voltes i a vegades res del que esperem és el que acaba succeint. Quan això passa solem adaptar-nos a la nova realitat com bonament podem. Modifiquem les planificacions estratègiques, a mesura que avancen els esdeveniments, per unes de noves que probablement seran igual d’eventuals que les anteriors. I així anar fent.


Això ho sabem tots. Però normalment anem fent la nostra vida sense pensar-hi gaire. I ja està bé perquè no podem pas estar sempre pendents de la transcendència última dels nostres actes. Acabaríem bojos. Contràriament, la major part de la vida la dediquem a gestionar el dia a dia, la quotidianitat, i només ens adonem d’aquests intangibles en moments de crisi, quan tot canvia.


En moments així, sort tenim de l’entorn. Entorn, equip, grup, família, tribu, colla, amics, xarxa social… la col·lectivitat, en definitiva. En les relacions humanes trobem l’escalf que ens dona la força, la confiança i la seguretat, i ens permet seguir endavant amb el que fos que teníem previst fer.


Permeteu-me, en aquest sentit, que aquest mes, des d’aquesta columna, tingui un gest d’homenatge a l’equip de persones que formen el col·lectiu d’Esquerra Republicana a Esplugues. Perquè es tracta d’un grup que, més enllà de la talla tècnica de cadascú, destaca sobretot per una alta qualitat humana. I ho demostra dia a dia, però sobretot en moments difícils com els que dèiem. És gent treballadora i honesta que sap estar al costat els uns dels altres, quan fa falta, i que s’ajuda solidàriament sense més motiu que el benestar de l’altre. Gent de fiar, lligada pels llaços de la confiança, l’amistat i la companyonia. Tot plegat, una rara excepció en el pervers món de la política, massa sovint protagonitzat per personatges que no voldries a prop.


És un orgull fer política amb ells. Amb gent així és possible plantejar-se qualsevol repte per utòpic que sigui, per molt que es giri la truita. Perquè el més difícil ja ho tenim. A tots els homes i dones d’ERC Esplugues, tots i cadascun de vosaltres, avui us volia dir: gràcies!


Quan tot s'enlaira

toco els somnis de puntetes

junts podem arribar més lluny, més lluny