Política lingüística

El català, llengua comuna

Si una cosa ha demostrat el procés polític que hem viscut durant els últims anys, pel que fa a les qüestions lingüístiques, és que parlar una llengua o una altra no pressuposa tenir cap ideari polític. Això, que ara mateix sembla una obvietat com un temple, no fa massa anys que ho donem per fet. Al contrari, de fet: els qui feien afirmacions d’aquest tipus fa just 10 anys, eren titllats d’utòpics en el millor dels casos, quan no de somiatruites. Tots havíem sentit a dir-nos, no gaire temps enrere, que no veuríem mai independentistes castellanoparlants. I fins i tot alguns de nosaltres ens ho havíem arribat a creure i tot. Igual d’equivocadament, pressuposàvem sovint que qualsevol catalanoparlant ho era, malgrat la realitat ho desmentia amb rotunditat.

La realitat, com sempre, és molt més complexa i rica. I l’aprofundiment en les arrels del conflicte polític entre Catalunya i Espanya ha fet emergir realitats sociolingüístiques molt diverses, que s’han expressat amb multitud de matisos a una banda i altra, i que han trencat del tot els enquilosats esquemes mentals que ens havien encotillat durant dècades. Afortunadament, avui ja molt pocs analistes i actors polítics fan l’assimilació clara i directa entre idioma i eix polític. I els qui s’atreveixen a fer-ho, naufraguen estrepitosament enmig de polèmiques estèrils que se’ls giren en contra. Perquè, malgrat alguns sectors segueixen molt interessats en mantenir aquesta assimilació, el cert és que el canvi de mentalitat política que s’ha produit és tan i tan profund que els vells manuals de sociolingüística, amb esquemes que explicaven molt bé la societat catalana dels anys 70, ens han quedat completament desfassats. I ens cal, com a societat, un nou marc mental i lingüístic on emmirallar-nos i reconèixer-nos amb honestedat.

Potser per això són tan importants campanyes com les que ha endegat recentment la Plataforma per la Llengua. Amb el títol de “El català, llengua comuna” diverses personalitats públiques representants d’aquestes noves sensibilitats sociolingüístiques de les quals parlàvem, expliquen amb veu pròpia com d’important és mantenir la llengua ben lluny dels atacs polítics, per tal de preservar-ne els valors de cohesió social, inclusió i respecte que ens han permès arribar fins on som. Des d’aquesta finestra, doncs, no podem sinó felicitar la Plataforma per aquesta iniciativa i animar tothom a seguir-hi col·laborant, perquè només entre tots aconseguirem trencar la resta de tabús i inèrcies mentals que encara massa vegades impedeixen arribar a la plena normalitat de llengua catalana.


Oriol Torras
President de la sectorial de Política Lingüística
Esquerra Republicana
llengua@esquerra.cat