La columna de El Pont

La taula d'en Bernat


Comença el juliol i amb aquest el període més distès de l’any. Els dies càlids, les nits a la fresca, retrobaments i banys de mar i piscina. D’aquí a poc arriba la nostra festa “menor”, Santa Magdalena, i el tel·lúric ball del Ginjoler, que cada any renova fecundament la nostra ciutat; suor, olor de pólvora, el so de les gralles i el repic dels timbals. I després, per la majoria de gent, les vacances d’estiu, ben merescudes. Com que molt probablement no tindré ocasió de fer-ho personalment amb tothom, us desitjo des d’aquí un bon estiu! Espero de tot cor que pugueu reposar i renovar forces.


Tornant de vacances, a tots plegats se’ns ha girat feina. Primer de tot, la Diada, que des de fa uns anys és un clam unànime de llibertat i justícia. I després una data brilla al calendari amb llum pròpia: l’1 d’octubre: ¿voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República? ¿Sí o no?


Avís per a navegants incrèduls: no serà una costellada. No aneu per aquí, perquè marxarà el tren sense vosaltres. Es tracta de prendre una decisió com a societat adulta i madura que som. Si surt que sí, serà que sí. I si surt que no, serà que no. O algú en dubta? En democràcia, les urnes són font de Dret. I per molt que ens ho repeteixin fins a quedar-se afònics, no estem fent res il·legal ni res que no hagi succeït abans al món i també a Espanya (moltíssimes vegades). I nosaltres, a diferència de la majoria de països que ho han fet, ho estem fent pacíficament, cívicament i democràticament.


O sigui que no ens vinguin amb prohibicions, sagrades unitats, constitucions, lleis i legalitats. I molt menys amb la cançoneta de la Unió Europea. Catalunya serà allò que vulguin els catalans i les catalanes. Res farà que aquesta vegada no succeeixi, si així ho expressem els ciutadans el proper 1 d’octubre.


Jo suggereixo a tots els qui no voleu la independència, que us deixeu estar de prejudicis i propaganda apocalíptica, i aneu a votar el dia 1 d’octubre. Aquell dia cada persona valdrà un vot. En aquest sentit, la saviesa popular és d’una eloqüència diàfana. I diu la dita que “a la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat”.

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament