CLAUSTRA (reflexions personals)

Punt de no retorn


El concepte de "punt de no retorn" es fa servir en molts àmbits. La idea és sempre la mateixa: en un procés que tendeix a moure's en una direcció, és el punt a partir del qual el desencadenant és inevitable, fins i tot abans de produir-se. Amb l'aprovació dels pressupostos, posem la nau just al punt de no retorn cap a la independència. Qualsevol pas que fem a partir d'ara ens apropa inevitablement al final del procés.

Han fet falta grans dosis de generositat per part de tothom, i moltes renúncies ideològiques difícils de pair per molts. L'última, la de la CUP, que es menja un gripau dels grossos amb el seu sí. Però n'hi ha hagut moltes abans, per totes bandes, i totes igual o més doloroses que aquesta. No podem fer sinó donar-los les gràcies i aplaudir la decisió que han pres. Segur que el país sabrà recompensar tot l'esforç col·lectiu que s'ha fet durant els últims 5 anys per aconseguir fer arribar aquesta República, filla de la voluntat popular i nascuda del vot. Serà el més gran homenatge que podrem fer a tots els homes i dones que ens han precedit, i el millor llegat que podrem deixar a les noves generacions.

Ara ja no hi ha més excuses. Tot està a les nostres mans. Queda el més difícil, cert. Però al punt on som, ja no podem fer altra cosa. El final és inevitable. Som-hi! El moment ha arribat. Ara és l'hora.

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament