La columna de El Pont

Commemoracions inclusives


Sovint, quan tenim un problema social, un col·lectiu minoritzat o discriminat, tendim a fer-lo visible a través de l’anomenada discriminació positiva. És un sistema útil perquè a partir de la singularització d’un col·lectiu s’aconsegueix fer evident un problema i, d’aquesta manera, es fa participar la societat sencera del camí cap a la solució. És així com els grans moviments socials (des del sufragisme fins a l’antimilitarisme, passant per la lluites sindicals, racials, LGTBI o independentistes) han aconseguit guanyar batalles a favor dels drets humans i col·lectius. Ara bé, a vegades també ha estat difícil mantenir l’equilibri entre la discriminació positiva i l’exclusió. Es tracta d’una subtil línia vermella que demana molt sentit comú, molt consens i molta mà esquerra per no ser sobrepassada. Fàcilment s’ha pogut tendir a l’exclusivisme, a l’autocomplaença o a la segregació en pro d’una singularització mal entesa, que ha portat aquests moviments a ser vistos com a contraris a la cohesió o a la inclusió que cercaven.


A Esplugues tenim alguns exemples d’actes que penso que trepitgen fregant el límit aquesta subtil línia vermella de què parlava i crec que hi hauríem de reflexionar. Estic pensant, per exemple, en el Sopar de les Dones; un sopar-concert que aplega unes 500 persones exclusivament de sexe femení al voltant del 8 de març. Algú s’imagina un sopar exclusiu per a homosexuals el 28 de juny (Dia de l’Orgull Gai)? O un sopar exclusiu per a negres el 21 de març (el dia contra el racisme)? Per molt que la xenofòbia i l’homofòbia siguin problemes candents, tindria sentit? Penso també en la celebració institucional de l’andalús de l’any, emparada per l’Ajuntament. Per què no l’alemany de l’any? L’aragonès de l’any? L’espluguí de l’any? Per què no?


De ben segur que els objectius d’aquests actes són nobles, com ben nobles són les causes que defensen o commemoren. I en cap cas poso en dubte la necessitat de commemorar i celebrar tot allò que es consideri necessari. Per descomptat! Tampoc tinc una resposta unívoca als dubtes que plantejo. Però potser valdria la pena, entre tots plegats, repensar aquest tipus de celebracions per tal que encarnessin d’una manera més diàfana i nítida els valors de la inclusió, la cohesió i la fraternitat que de ben segur volem per a Esplugues i les persones que hi vivim.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament